La Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries

La Llei 8/2015, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, aprovada pel Consell General el 2 d’abril, introdueix a l’ordenament jurídic andorrà el que disposa la Directiva 2014/59/UE del Parlament Europeu i del Consell, del 15 de maig del 2014, per la qual s’estableix un marc per a la reestructuració i la resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió.

Mitjançant l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, del 30 de juny del 2011, el Principat d’Andorra es va comprometre a adaptar la seva legislació interna a la regulació de la Unió Europea, entre altres matèries, pel que fa a la seva legislació financera i bancària. Aquesta necessària adaptació deriva, bàsicament, de tres circumstàncies: l’euro n’és la moneda de curs legal, té dret a encunyar-ne i el sector bancari andorrà opera en estreta relació amb el de la zona euro.

Igual que la Directiva 2014/59/UE, el sistema dissenyat per aquesta Llei es basa en quatre grans pilars.

El primer pilar l’integren objectius i principis, perquè informen tota la Llei (sense perjudici de la seva aplicació en funció de les circumstàncies del cas concret i de les especificitats legals que s’estableixin). D’entre els objectius en destaquen tres: en primer lloc, assegurar, quan correspongui, la continuïtat de les activitats la interrupció de les quals podria pertorbar el bon funcionament de l’activitat econòmica; en segon lloc, protegir els dipositants els fons dels quals estan garantits pel sistema de garantia de dipòsits; i, en tercer lloc però amb caràcter essencial, assegurar una utilització òptima dels recursos públics que s’hagin pogut utilitzar per preservar l’estabilitat i el funcionament del sistema bancari. D’entre els principis, destaca el referent al fet que els accionistes de l’entitat són els primers que han de suportar les pèrdues.

El segon pilar del sistema dissenyat per aquesta Llei el constitueixen dos processos singulars, de caràcter administratiu, que permeten a les autoritats administratives dotar-se de potestats necessàries per assegurar l’estabilitat financera. Es tracta de la reestructuració i la resolució. Aquests processos no s’han de confondre amb els tradicionals procediments de cessació de pagaments i fallida, ni necessàriament han de desembocar en la liquidació de l’entitat bancària. En efecte, l’experiència comparada ha demostrat que, en termes generals, la legislació tradicional en matèria d’insolvència no s’acomoda bé a les peculiaritats que envolten les entitats bancàries amb risc sistèmic.

Les noves competències que estableix aquesta Llei han de permetre a les autoritats mantenir un accés ininterromput als dipòsits i a les operacions de pagament, així com vendre parts viables d’una entitat, quan sigui procedent, i assignar pèrdues de manera justa i previsible. D’acord amb els principis de la Directiva 2014/59/UE, un mecanisme de resolució eficaç ha de reduir al mínim la possibilitat que els costos de resolució d’una entitat inviable siguin assumits pels contribuents. També ha de procurar que les entitats d’envergadura sistèmica siguin objecte de resolució sense posar en perill l’estabilitat financera. Entre d’altres, l’instrument de recapitalització interna (bail-in) persegueix aquest objectiu fent que es repercuteixin les pèrdues segons l’ordre de prelació previst en aquesta Llei.

El tercer pilar consisteix que gran part de l’administració del sistema dissenyat per la Llei s’atribueix a una Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) com a autoritat competent en matèria de resolució. També, amb la finalitat de finançar, en la mesura que calgui, les mesures acordades en aplicació d’aquesta Llei, es crea, segons el que preveu la Directiva 2014/59/UE, el Fons Andorrà de Resolució d’Entitats Bancàries (FAREB), entitat sense personalitat jurídica que serà gestionada per l’AREB.

El quart i últim pilar són els instruments que les autoritats competents poden acordar i utilitzar en cas de reestructuració o resolució, i sempre tenint en compte les circumstàncies del cas concret.

L’AREB

Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) es crea, el 2015, amb la finalitat de gestionar els processos de resolució d’entitats bancàries i d’exercir les restants facultats que li atribueix aquesta Llei.

L’AREB és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, que s’ha de regir pel que estableix aquesta Llei.

L’AREB queda sotmesa a l’ordenament jurídic privat excepte quan exerceixi les potestats administratives que li atribueix aquesta Llei o qualsevol altra norma amb rang de llei.

El personal de l’AREB es regeix per la normativa laboral i ha de ser seleccionat respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

L’AREB pot contractar amb tercers la realització de qualsevol activitat de caràcter material, tècnic o instrumental que resulti necessària per a l’adequat compliment de les seves funcions.

L’AREB administra els seus recursos amb total independència de l’Administració general de l’Estat, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant cas per cas les circumstàncies dels mercats financers.

L’AREB s’exclou d’allò que preveu la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, en els contractes que subscrigui quan concorri els motius previstos a l’article 40, apartat 7 de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.